KENIA. UN SOMNI FET REALITAT

safaris per massai mara Quan per fi arriba el moment de fer realitat un somni,…hi ha molts sentiments barrejats…Per una banda hi ha la il·lusió,per una altra tens una mica de por per si no és realment el que t’esperaves…peró aquella emoció de preparar les maletes, trobar-te a la porta d’embarcament amb el destí somiat…i per fi pujar a l’avió…ufff aixó no té preu.
I és el que Kenia era per a mi, un somni fet realitat
Quan per fi vàrem arribar a l’hotel de Nairobi, vaig començar a empapar-me de la vida, els colors, la cultura i costums d’aquella ciutat. M’encantava fixar-me en la seva gent, els nens impecables com anaven en fila a l’escola, caminant pels carrers sense asfaltar.
La primera parada va ser el PN de Samburu. Allí vaig veure els primers animals lliures, en un paisatge increïble. No podia parar de fer fotografies, de mirar per tots llocs aquell paisatge tan tranquil i ple de sons a l’hora…. Parar els motors del 4×4 i simplement observar families senceres de girafes, elefants, zebres, impales…. tots barrejats i donant un color genial a aquell paisatge.
tribu samburu Allí vàrem anar a visitar una tribu on els nens no havien vist mai persones de pell blanca, i la seva mirada era com si veiessin fantasmes! Però aviat van veure que no ho érem i no ens paraven de tocar.  Ens van cantar, vàrem ballar amb ells, ens van obrir casa seva, tot i més amb la imatge del Mont Kenia al darrera.
Amboseli, Nakuru, Aberdares…. parcs increïbles, on vam ser dels pocs afortunats que vam poder disfrutar dels rinocerons negres i blancs, dels pocs que queden en el món.
Masai Mara va ser l’últim parc que vàrem anar. I si ja estava enamorada del país, allí vaig desitjar quedar-me per sempre i viure la meva pròpia historia de “Memorias de África”
Families senceres de lleons, amb els cadellets mamant de les mares, mares abraçant als seus fillets, girafes enamorades passejant agafades pel coll, …
Estar allí a les 6 del matí veure sortir el sol i marxar passades les 6 de la tarda per veure’l marxar…. cap fotografia pot captar del tot els colors d’aquell paisatge.
Realment em costa expressar totes les emocions que vaig sentir, poder disfrutar dels animals en llibertat, de poder veure un paisatge gairebé verge, on tot forma part de tot.
I es que Kenia sempre serà un país per a somiar……
[Autora: Anna Ballester]

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s