Siguiente parada: LAOS

¿Laos, una extensión de Camboya?

El paso de un país a otro fue progresivo e imperceptible. Porque cruzamos la frontera con sus trámites pertinentes y sus esperas, porque sino parecía que seguíamos estando en el mismo país. Fisonomía parecida para nosotros, los occidentales, amabilidad extrema, fueron unos cuatro o cinco  días hasta acostumbrarnos, al menos, al cambio de moneda, después de unas cuantas risas y burlas inocentes.
Empezamos el viaje por las cuatro-mil islas “Si Phan Don” , un lugar diferente para relajarse. Laos no nos ofrece un destino de playa, por eso, en las 4000 islas encontramos un remanso de paz lo más parecido a una playa de Camboya.Cedida per Clara Muñoz / 4000 illes - Laos
Un día cualquiera en  Don Khon  y Don Det, empiezan por un paseo en bici,  un baño en el río Mekong, un pescado fresco a la plancha en un chiringuito de pescadores, una tarde de lectura en una hamaca o una visita en barco a las Cataratas Khone Phapheng (las más grandes del sur este asiático). Este día a día relajado hizo que nuestra idea inicial de pasar tres días en la zona se prolongara a una semana.

Nuestro itinerario continuabLaosa hacía el norte, parando en Konglor , un lugar que normalmente pasa desapercibido y seguramente eso es lo que le hace más especial. Seguimos hacía el norte, Vientiane y Vang Vieng, hasta llegar a Luang Prabang, personalmente la ciudad con más encanto del país. Entre su mercado, sus callejuelas de cuento de hadas, el paseo por el río, las cataratas Kuang Si, la ONG Big Brother Mouse, se nos pasaron los días sin darnos cuenta. Pero nos habían hablado de unos pequeños pueblos río arriba que nos despertaron curiosidad. Así que nos dirigimos a Muang Ngoi y Niong Khiaw. Unos pueblos tranquilos integrados perfectamente en el paisaje. Un buen lugar para dejarse llevar y disfrutar de la naturaleza.

Finalmente vimos las grandes diferencias con Camboya, Laos nos ofrece naturaleza, paisajes cambiantes, desde las zonas tranquilas y llanas del sur hasta las montañas escarpadas del norte, cuevas, pueblos remotos y auténticos, difíciles de acceder.

Templo
La siguiente parada fue Tailandia. Un país diferente, más conocido, más acostumbrado al turismo, aunque el norte todavía refleja esa esencia parecida a Loas y Camboya. Pero ese será otro viaje.

[Autor: Sela Jiménez]

Viatjant

La meva passió? Viatjar.
El meu projecte? Tres mesos pel sud-est asiàtic.
La meva porta d’entrada al sud- est asiàtic va ser Cambodja, va ser l’inici d’un gran viatge que em va portar a recórrer Cambodja, Laos i Tailàndia durant tres mesos. Però no va acabar aquí. Després vaig afegir Indonèsia, Malàisia i Myanmar. Però comencem pel principi.
La primera parada va ser Siem Reap, un bon començament tenint en compte que és la ciutat més propera per visitar els Temples d’Angkor, declarats Patrimoni de la Humanitat per  la UNESCO. La immensitat dels temples no deixen indiferent a ningú.

Cambodja

Però aquesta no va ser la sorpresa més gran que tenia reservat el país per mi. El que realment enamora i emociona és la seva gent, sorprèn que un país que ha patit un cop tan dur com va ser un genocidi fa només trenta -cinc  anys, on avui en dia  encara et creues pel carrer víctimes d’aquella època tan fosca conduïda pels « Khmers Rouges », encara tenen un gran somriure per compartir amb tu. Una generositat i predisposició d’ajuda que et facilita la teva estada al país.
Cambodja és bàsicament conegut pels temples, normalment es combina com  a extensió de viatges als països veïns com Vietnam o Tailàndia, però té molt a oferir per si sol, però  li heu de donar una oportunitat,  li heu de dedicar més dels quatre dies  que la majoria de gent hi inverteix, d’aquesta manera podreu descobrir un país on descansar a les seves illes  verges i solitàries del sud,  gaudir de la seva gastronomia, endinsar-vos a la selva, fer kayak amb l’esperança de veure els estranys dofins d’Irrawaddy d’aigua dolça o, senzillament, gaudir  dels seus pobles, els seus mercats i la seva gent.

Un país on,Cambodja personalment, vaig estar un mes i em varen faltar dies per gaudir-lo, però hi havia un país veí que també mereixia tota la meva curiositat i ganes de visitar-lo, i per això, després de trenta dies vaig decidir creuar la frontera i donar-li també una oportunitat a Laos, el qual, com ja esperava, tampoc em va decebre.
Segueixo descobrint aquesta zona,
d´ençà que vaig començar ara fa més d’un any, el sud est asiàtic enganxa, enamora, encara em queden països per recórrer i països on tornar, així que, de moment, m’hi quedo.

I us ho aconsello!!!

[Autor: Sela Jiménez]