Un Instant màgic

Feia temps que no m’emocionava tant. El primer instant de veure el Taj Mahal ha estat indescriptible, quina joia feta per amor. El cert és que si s’hagués de dibuixar l’amor, perfectament podria ser com aquest palau.
Imaginar-se aquest lloc sense ningú, sentint la pau d’aquest indret, sentint l’amor d’aquest home envers la seva dona, això fa palpitar qualsevol cor, fa estremir qualsevol ànima.
Al caminar caTaj mahal detallp a ell vas perdent la perspectiva i deixes de veure’l majestuós per començar a percebre cada un dels seus detalls. Detalls de flors, d’estels, d’harmonia… tot fet amb delicadesa.
Ens hem hagut de descalçar per entrar pròpiament al monument. Jo he usat inicialment uns peücs, però de seguida he sentit la necessitat de treure-me’ls i sentir a la meva pell el marbre blanc mentre entrava al mausoleu on són les tombes.
I, enmig del soroll, he aconseguit aïllar-me i he pogut gaudir de cadascuna de les sensacions que em produïa. 

Què difícil resulta descriure amb paraules les emocions. Un bon amic em va dir un dia que un cop passen a ser paraules perden part del sentit que els  donem.

Ha estat, senzillament, un instant màgic.Taj Mahal[Autora: Miriam JIménez]

Un descobriment

Molts viatgers coincidim en que tot i haver-nos organitzat el nostre viatge reservant dos, o com a molt, tres dies per estar-hi, acabes necessitant més. I és que El Chaltén t’acaba atrapant.
No saps ben bé quin és el motiu de tal seducció.  Potser són el Fitzroy i el Cerro Torre que el protegeixen majestuosos, potser és el saber-te perdut enmig de tanta aridesa, potser és  imaginar aquell lloc com la fi del món de tan sol que està, però el cert és que El Chaltén t’hipnotitza i sents un foradet ben endins quan decideixes marxar.
Alguna cosa succeeix en tu i mai més seràs el mateix.
Aquesta és la sensació que vaig tenir jo en mi mateixa, no sóc la mateixa dona que va arribar a El Chaltén i celebro aquesta saccejada que m’ha fet adonar-me que necessitava tornar a fer un canvi en la meva vida.
Us animo a deixar-vos seduir per El Chaltén i descobrir què us té reservat per cadascun de vosaltres.

Foto cedida per Miriam Jiménez[Autor : Miriam Jiménez]

 

El Valor dels mitjans de transport

Els mitjans de transport!
No som conscients d’ells i no els hi donem importància, però tenen un gran protagonisme en els nostres viatges.
Els avions, els trens, eIMG_0196ls autocars, els vaixells, els tuk tuk, les motos, els cotxes de lloguer, els taxis compartits, o no, les bicis, els cotxes de cavall i un gran etcètera. Cada país ens ofereix diferents tipus, uns ens poden agradar més i altres menys, uns més còmodes i d’altres, on decideixes riure i afegir-ho al llistat d’anècdotes del viatge, per trobar una part positiva.
Els transports en si són part de les aventures del viatge. Qui no ha patit mai situacions surrealistes?
Per la meva experiència, us podria explicar des de baralles amb possibles aterratges d’emergència, fins a històries d’amor que no tenen res a envejar a lDSC_3212es de les pel·lícules, passant per xerrades de productes miraculosos que ni a la televenda els veuríem, fins a tot tipus de venda de productes gurmet per “menjar” com per exemple brotxetes d’escarbats.
Tantes hores als transports públics han de ser productives. El més important és no donar-ho per temps mort o sense servei, és temps, i molt valuós. Cada persona l’ha d’utilitzar segons els seus gustos i necessitats en aquell moment. Podem aprofitar tot aquest temps per escriure les experiències, aventures i anècdotes que estem tenint durant el viatge; per descansar, per mantenir una bona conversa amb el company de viatge, per muntar històries imaginàries sobre els diferents passatgers, per llegir aquell llibre que fa temps que es resisteix i no hi ha manera, però si no ens hem decidit fins llavors, potser hauria estat millor comprar-ne un de nou pel viatge; per gaudir del paisatge, per divertir-se i aprendre de les històries que ens explica el guia; o senzillament per il·lusionar-nos amb la destinació d’aquell transport.
Sobretot, hem de ser conscients i vIMG_0240alorar aquests trajectes, els hem de considerar viatges en si, d’aquesta manera els gaudirem i els aprofitarem.
Estàs d’acord?

Siguiente parada: LAOS

¿Laos, una extensión de Camboya?

El paso de un país a otro fue progresivo e imperceptible. Porque cruzamos la frontera con sus trámites pertinentes y sus esperas, porque sino parecía que seguíamos estando en el mismo país. Fisonomía parecida para nosotros, los occidentales, amabilidad extrema, fueron unos cuatro o cinco  días hasta acostumbrarnos, al menos, al cambio de moneda, después de unas cuantas risas y burlas inocentes.
Empezamos el viaje por las cuatro-mil islas “Si Phan Don” , un lugar diferente para relajarse. Laos no nos ofrece un destino de playa, por eso, en las 4000 islas encontramos un remanso de paz lo más parecido a una playa de Camboya.Cedida per Clara Muñoz / 4000 illes - Laos
Un día cualquiera en  Don Khon  y Don Det, empiezan por un paseo en bici,  un baño en el río Mekong, un pescado fresco a la plancha en un chiringuito de pescadores, una tarde de lectura en una hamaca o una visita en barco a las Cataratas Khone Phapheng (las más grandes del sur este asiático). Este día a día relajado hizo que nuestra idea inicial de pasar tres días en la zona se prolongara a una semana.

Nuestro itinerario continuabLaosa hacía el norte, parando en Konglor , un lugar que normalmente pasa desapercibido y seguramente eso es lo que le hace más especial. Seguimos hacía el norte, Vientiane y Vang Vieng, hasta llegar a Luang Prabang, personalmente la ciudad con más encanto del país. Entre su mercado, sus callejuelas de cuento de hadas, el paseo por el río, las cataratas Kuang Si, la ONG Big Brother Mouse, se nos pasaron los días sin darnos cuenta. Pero nos habían hablado de unos pequeños pueblos río arriba que nos despertaron curiosidad. Así que nos dirigimos a Muang Ngoi y Niong Khiaw. Unos pueblos tranquilos integrados perfectamente en el paisaje. Un buen lugar para dejarse llevar y disfrutar de la naturaleza.

Finalmente vimos las grandes diferencias con Camboya, Laos nos ofrece naturaleza, paisajes cambiantes, desde las zonas tranquilas y llanas del sur hasta las montañas escarpadas del norte, cuevas, pueblos remotos y auténticos, difíciles de acceder.

Templo
La siguiente parada fue Tailandia. Un país diferente, más conocido, más acostumbrado al turismo, aunque el norte todavía refleja esa esencia parecida a Loas y Camboya. Pero ese será otro viaje.

[Autor: Sela Jiménez]

Fotos robadas

Fotos a monumentos, fotos a especias, fotos a culturas, fotos a emociones, unas con permiso, otras robadas inocentemente, esta es nuestra manera de recordar nuestros viajes cuando la memoria no es lo suficiente amplia para almacenar todo lo que podemos absorber en un viaje a un mundo totalmente contrapuesto a nuestra cultura, a nuestra realidad.
Pero ¿y si nos ponemos al otro lado de la moneda y si al girar la moneda cae en el lado opuesto? ¿Y si en su realidad somos nosotros los extraños, somos nosotros los protagonistas de sus miradas de expectación, de asombro, de curiosidad? ¿Sabríamos adaptarnos a una continua persecución por alcanzar una foto de nuestra sonrisa, de nuestra mirada? ¿Sabríamos descansar tranquilamente observando una de las maravillas del mundo, mientras hay un grupo de personas que a quien desean observan es a ti?

IndiaUn sencillo descanso en una repisa, en un banco,… sirve para atraer la atención, las miradas y las cámaras de aquél que nunca ha visto un occidental, y en ese momento uno se da cuenta que quizás esas fotos robadas inocentemente no son tan inocentes.

[Autor: Sela Jiménez]

Viatjant

La meva passió? Viatjar.
El meu projecte? Tres mesos pel sud-est asiàtic.
La meva porta d’entrada al sud- est asiàtic va ser Cambodja, va ser l’inici d’un gran viatge que em va portar a recórrer Cambodja, Laos i Tailàndia durant tres mesos. Però no va acabar aquí. Després vaig afegir Indonèsia, Malàisia i Myanmar. Però comencem pel principi.
La primera parada va ser Siem Reap, un bon començament tenint en compte que és la ciutat més propera per visitar els Temples d’Angkor, declarats Patrimoni de la Humanitat per  la UNESCO. La immensitat dels temples no deixen indiferent a ningú.

Cambodja

Però aquesta no va ser la sorpresa més gran que tenia reservat el país per mi. El que realment enamora i emociona és la seva gent, sorprèn que un país que ha patit un cop tan dur com va ser un genocidi fa només trenta -cinc  anys, on avui en dia  encara et creues pel carrer víctimes d’aquella època tan fosca conduïda pels « Khmers Rouges », encara tenen un gran somriure per compartir amb tu. Una generositat i predisposició d’ajuda que et facilita la teva estada al país.
Cambodja és bàsicament conegut pels temples, normalment es combina com  a extensió de viatges als països veïns com Vietnam o Tailàndia, però té molt a oferir per si sol, però  li heu de donar una oportunitat,  li heu de dedicar més dels quatre dies  que la majoria de gent hi inverteix, d’aquesta manera podreu descobrir un país on descansar a les seves illes  verges i solitàries del sud,  gaudir de la seva gastronomia, endinsar-vos a la selva, fer kayak amb l’esperança de veure els estranys dofins d’Irrawaddy d’aigua dolça o, senzillament, gaudir  dels seus pobles, els seus mercats i la seva gent.

Un país on,Cambodja personalment, vaig estar un mes i em varen faltar dies per gaudir-lo, però hi havia un país veí que també mereixia tota la meva curiositat i ganes de visitar-lo, i per això, després de trenta dies vaig decidir creuar la frontera i donar-li també una oportunitat a Laos, el qual, com ja esperava, tampoc em va decebre.
Segueixo descobrint aquesta zona,
d´ençà que vaig començar ara fa més d’un any, el sud est asiàtic enganxa, enamora, encara em queden països per recórrer i països on tornar, així que, de moment, m’hi quedo.

I us ho aconsello!!!

[Autor: Sela Jiménez]